ANIMACIO SOCIOCULTURAL I LA GENT GRAN

ANIMACIO SOCIOCULTURAL I LA GENT GRAN

Els principals objectius que te l’animacion sociocultural de cara al colectiu de gent gran son :

1-      Posibilitar a la gent gran la seua realització personal, la comprensió del seu entorn i la participació en la vida comunitària.

2-      Aconseguir una major integració en la societat per tal que s’escolte i valore la seua veu i es tinguen en compte les seues opinions.

3-      Fomentar l’educacio i la formació permanent.

4-      Facilitar l’accés a les activitats culturals i a la participación activa en les activitats culturals.

5-      Millorar la qualitat de vida.

6-      Desenvolupar actituds critiques davant de la vida.

7-      Propiciar i crear actituds i mitjans per tal de gaudir de la vida plenament.

8-      Trencar l’aïllament del col·lectiu respecte a l’altres sectors.

Per cumplir aquests objectius existeixen una seria d’insitucions que treballen per a la gent gran, vaig a parlar sobre algunes d’elles;

1. Centres de dia: es tracta de centres que ofereixen, durant el dia , atenció integtral i individualitzada a persones grans, sovint amb algún grau de dependència , ja siga de tipus físic o psicosocial.  L’OBJECTIU: millorar o mantener el grau d’autonomia de la persona gran, ajudant-la a gaudir del seu temps lliure i donar suport a la familia o als cuidadors que l’atenen. 
2. Residències: es un centre gerontològic on hi viuen de manera temporal o permanent persones grans que, en la major part dels casos, presenten cert grau de dependència. A les residències s’ofereixen serveis de desenvolupament personal i atenció socio sanitària.

Difereixen del centres de dia en què els residents pernocten a la residencia. Tenen un instrument de seguiment en comú: el P.A.I  que es el Pla d’Atenció Individualitzada.

    3.  CMAPM (Centres Municipals d’Activitats de Persones Majors ). Son          centres de trobada, comunicación i oci, de titularitat municipal, en què es          desenvolupen diferents activitats dirigides a persones jubilades i                        pensionistes majors de 60 anys i veïnes de València. Aquestes activitats            són de tipus formatiu i lúdic i están destinades a millorar la qualitat de vida        de les persones majors, així com a facilitar l’accés als béns culturals i a les        activitats d’oci i temps lliure del barri on s’ubiquen

CENTRE DE DIA

RESIDENCIA

CMAPM

En totes aquestes institucions es realitzen una serie d'activitats com son;

• ÀREA FORMATIVA-CULTURAL: Que te entre altres objectius; elevar el nivell educatiu i cultural, incidir en les carències culturals, fomentar una gimnàstica i l'exercici de les facultads mentals, acostar-se al patrimoni cultural, i buscar respostes crítiques i positives front als problemes que afecten les persones majors. Algunes activitats son: taller d'escriptura, taller de memòria, taller de psicoestimulació...

• ÀREA DE DESENVOLUPAMENT PSICOFÍSIC: objectius com; recuperar la confiança , el domini del cos i la ment, promoure la autoestima, fer front a les carencies, assolir la relaxació i la disminució de tensions, aconseguir flexibilitat, equilibri, etc... i els activitats que es realitzen son entre altres; relaxació, jocs populars, expressió corporal, esports..

• ÀREA D'ACTIVITATS SOCIALS I PARTICIPACIÓ CIUTADANA: Té la finalitat de fomentar la interrelació humana, la comunicació i la amistat front a la soledat i l'aïllament. afavorir el benestar i la satisfacció personal, participar en el teixit social, col·laborant amb altres institucions i entitats. i per últim gaudir de la natura, el paisatge... les activitats son; festes de convivència, aniversaris, viatges i excursions, jocs de taula, participació ciutadana, etc...

• ÀREA DE DINÀMICA OCUPACIONAL: en aquesta àrea es realitzen tasques manuals , creatives i recreatives, potenciar la imaginació i la capacitat artística, fomentar la interrelació humana i la integració grupal, recuperar la artesania popular, afavorir el desenvolupament psicomotriu entre altres. Per arribar aconseguir aquests objectius es realitzen activitats com; tallers de pintura amb diferents tècniques, macremè,, dibuix, confecció, etc..

POLÍTICAS DE JUVENTUD

Políticas de juventud

¿Se puede entender joven y ciudadano al mismo tiempo?

• Ciudadano: persona a la cual el estado le otorga una serie de derechos. Un ciudadano es una persona que cumple con una serie de deberes colectivos y participa en una serie de actos colectivos. El modelo de ciudadano viene representado por una persona

• Joven: no son entendidos como ciudadanos completos. No son reconocidos de alguna manera como "ciudadanos".

¿Quién esta fuera y quién dentro?

Toda la sociedad queremos tener una buena calidad de vida democrática. Defendiendo especialmente a los jóvenes ya que formamos una gran parte de la población. Lo que demandamos a nivel democrático es:

• Que exista una justa distribución de los beneficios, en cuanto a crecimiento que debe ser igual para todos.

• Que haya acceso  a un empleo decente.

• Mejor calidad de los servicios públicos, especialmente educación y salud.

• Adecuados niveles de seguridad ciudadana.

• Un estado más transparente y responsable.

• Mayor participación política.

¿Podemos considerar a los jóvenes como ciudadanía activa?

Actualmente muchos de los jóvenes forman parte de la ciudadanía activa. Cuando hablamos de ciudadanía activa estamos hablando del voluntariado, de que la sociedad se implique o del tercer sector. Es considerada un voluntariado positivo. Los jóvenes encajan en este modelo de ciudadanía pero a cambio de les exige que muestren interés y que cumplan con las normas que marca la sociedad. De esta forma se les reconoce como “buenos” ciudadanos, aunque no están presentes en la toma de decisiones o imposición de normas, teniéndose que adaptar a lo que se decida. El motivo por el que a los jóvenes no se les deja imponer normas, es debido a que están tachados como personas individualistas con otras prioridades como es el salir de fiesta, o juventud como una etapa que genera problemas.

¿Dónde se aprende a ser ciudadano?

Los aprendizajes de la ciudadanía se adquieren básicamente una serie de capacidades que les permita entender e interpretar el mundo en el cual viven, su posición dentro del mismo mundo y las relaciones con los demás., asi como su papel de actores con capacidad de acción y de transformación. Los jóvenes construimos la experiencia cívica en los espacios de nuestro día a día.

CONCLUSIÓN

Bajo mi punto de vista las posibilidades que tenemos los jóvenes son muy elevadas, todo depende de las ganas de emprender de cada uno. Para ello, también es necesario que se creen oportunidades para que los jóvenes podamos acceder a nuevos espacios de autonomía, que nos permita decidir la orientación i el ritmo a seguir en nuestros proyectos de futuro y desarrollar nuestra capacidad de acción participativa. 

Finalmente adjunto una canción motivadora, al menos para mi, y bastante relacionada con el tema. Escucharla! 

ORGANISMES PÚBLICS A L’ÀMBIT DE JUVENTUT

·      Injuve

L'Institut de la Joventut és un organisme públic , adscrit al Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, l'activitat principal es dirigeix ​​a promoure actuacions en benefici dels i les joves.

Objectius de l'Injuve:

·      Promoure la igualtat d'oportunitats entre els i les joves

propiciar la participació lliure i eficaç de la joventut en el desenvolupament polític, social , econòmic i cultural d'Espanya.

·     Impulsar la col·laboració amb els restants departaments ministerials i les altres administracions públiques, les activitats incideixen sobre aquest sector de la població .

En el desenvolupament d'aquests objectius té una especial rellevància la col·laboració amb els diferents ministeris, amb els organismes de joventut de les comunitats autònomes i amb els ajuntaments, a través de la FEMP, per a això existeixen mecanismes específics de treball. Al mateix nivell d'importància se situa la col·laboració amb el moviment associatiu juvenil, en aquest cas, a través del Consell de la Joventut d'Espanya. El Consell Rector de l'organisme assegura la participació de les associacions juvenils en les polítiques governamentals en matèria de joventut.

Servicis:

Cooperació internacional:

·      Programa Erasmus+: joventut en Acció de la Unió Europea. www.juventudenaccion.injuve.es

·      Cooperació bilateral y multilateral delmazoub@injuve.es

·      Camps de treball del servici voluntariat internacional (SVI) svi@injuve.es

·      Mobilitat juvenil, carnet jove europeu carnetjoven@injuve.es

·      Cooperació europea en matèria de informació juvenil. EURODESK eurodesk@injuve.es

·      Campanya del consell d’Europa contra la intolerància en internet. www.nohate.es

Associacions juvenils:

·      Promoció del Associacionisme Juvenil. asociacionismoinjuve@injuve.es i subvencionesinjuve@injuve.es

Observatori de la joventut: telèfon 91 782 74 82          

Joves emprenedors:

·      Red social empren XL www.emprendexl.com

·      Certamen nacional Joves Emprenedors.

·      Programa de microcrèdits per a joves.

·      App “emprendemos”

Informació juvenil: telèfon 91 782 78 23 i informacioninjuve@injuve.es

Ajudes per a Creació: telèfon 91 782 78 23

Centre Eurolatinoamericano de Joventut  (CEULAJ): www.ceulaj.injuve.es

El injuve en internet:

IVAJ

L'Institut Valencià de la Joventut.Generalitat Jove, creat per la Llei 18/2010, de 30 de desembre, de la Generalitat, de Joventut de la Comunitat Valoenciana, és un organisme autònom de caràcter mercantil, amb personalitat jurídica i patrimoni propi, adscrit a la Conselleria de Benestar Social.


L'IVAJ.GENERALITAT JOVE executa i coordina les polítiques de joventut que porta a terme la Generalitat en virtut de la competència exclusiva que té atribuïda en esta matèria, tot establint-ne les directrius generals i coordinant les actuacions que en este àmbit -i altres que puguen afectar el mateix- , despleguen els diferents departaments del Consell.


D'acord amb la seua llei de creació entre les principals funcions de l'IVAJ.GENERALITAT JOVE hi ha la defensa dels drets dels jóvens, el suport als seus processos d'emancipació, la promoció sociocultural de la joventut, el foment de la participació i l'associacionisme juvenil i el desplegament de les activitats de temps lliure, del turisme i dels intercanvis juvenils.


Per a dur a terme estes funcions, l'IVAJ.GENERALITAT JOVE realitza i gestiona, de forma autònoma, un conjunt de programes i actuacions que comprenen tant la concessió d'ajudes i subvencions (Eurocursos, i  foment de l'associacionisme) com el manteniment de residències juvenils, albergs i campaments; i també l'organització de camps de treball; la realització del programa de Formació d'Animadors Juvenils, del programa EMPRENJOVE, per esmentar només uns quants exemples.

La Participació en la Comunitat

La participació ciutadana és un dels grans eixos de les societats democràtiques. La participació promou la col.laboració amb les institucions, associacions, entitants o agents que composen la societat per tal de millorar la seua composició, gestió i qualitat del funcionament.
Amb la participació es reforça la democràcia representativa i ens ajuda a guanyar protagonisme en les decisions que ens afecten.

Per afavorir la participació ciutadana s'han d'habilitar espais, vies i mètodes que ho facen possible. Per tant, la participació ciutadana és una manera de dirigir conjuntament amb la ciutadania el curs dels agents i entitats socials.

Un exemple d'articulació de participació ciutadana pot ser el cas d'alguns ajuntamens que empren els pressupostos participatius, fent que es millore la qualitat de la gestió pública, per tal de fer-la més eficaç.

Aquesta participació és una eina per tal de governar conjuntament amb la ciutadania  amb transparència i corresponsabilitat. A més podriem dir que la Participació és també un procès educatiu que la ciutadania va reben directament, ja que ha d'aprendre a gestionar la informació que li arriba i que posteriorment tarasmet, així com aprendre a consultar, debatre i en aquest cas de pressupostos participatius, de presa de decisions, seguiment i control de la institució que ens governa.

Aquest mecanisme ens permet responsabilitzar-nos de la societat en la que vivim, a més cal destacar que la participació ciutadana no es limita a grups d'edat com pot ser de dret a vot, si no que depen de la voluntarietat de cada individu, ja que es pot participar en la comunitat des d'associacions de veïns o col.lectius de qualsevol àrea temàtica, però que treballe per a la transformació de la societat en que vivim.

Un cas de l'exemple del que parlem durant tota l'entrada són els pressupostos participatius, més concretament parlem del cas de l'Ajuntament de Vila-real, on les orgnitzacions de veïns o altres col.lectius del teixit social de la ciutat envien propostes de millora per al poble, i que desprès en aquests pressupostos participatius, tots aquells majors de 16 anys i residents a la ciutat poden decidir via on-line o presencial, en un termini de 20 dies,  en el propi ajuntament, quines propostes s'han de dur a terme amb els pressupost del que es disposa.

En conclusió la Participació i la creació de teixit social és una eina necessària per fer-se particip de la societat de la que formes part, per tant s'hauria d'intentar que els valors de participació foren assolits des de l'infantesa treballant des de les llars i les escoles, que al cap i a la fi,  també formen part del teixit social.

 

POLITIQUES SOCIALS DE JOVENTUT

Les polítiques de joventut son polítiques que defineixen i construeix el col·lectiu dels joves, a partir d’aquestes es generen una sèrie de capacitats per als individus que ajuden en la elaboració del seu projecte vital.

La joventut es una categoria socialment construïda que defineix com a tal un grup social, en un moment i lloc determinat. La joventut no es solament una condició física sinó que condiciona el futur comportament de la persona.

Existeixen unes polítiques socials de joventut que es basen teòricament en les necessitats que tenen este col·lectiu diferenciat de la resta de població. Es necessària la presencia d’una regidoria de joventut , amb un personal i un pressupost assignat. Al mateix temps també es important una persona que representa al joves dins del ajuntament, com fora,  per a que aquest col·lectiu tinga veu.

Al mateix temps que els joves son membres d’aquest col·lectiu també formen part de la ciutadania. La ciutadania es un tipus d’adscripció social que parteix del reconeixement del subjecte com actor i de la racionalització de la vida col·lectiva. Des de aquesta perspectiva podem entendre que el joves al igual que la resta son ciutadans en el mateix dret, però en la practica podem observar com aquest col·lectiu no es tractat de la mateixa manera.

Per a realitzar “bones” polítiques de joventut, centrades exclusivament en els problemes i preocupacions dels joves, alguns ajuntaments com per exemple el de Catalunya han creat els plans integrals de joventut.

PLANS INTEGRALS DE JOVENTUT; es un mecanisme per poder definir i acordar les polítiques de joventut en cadascun dels territoris. Es parteix d’un model teòric que esta basat en la realitat social, i que te la finalitat de donar respostes als problemes dels joves. Des de aquest moment es creen els objectius i actuacions que es portaran a terme per uns agents implicats.

Aquestes polítiques locals de joventut tenen com a objectiu principal l’emancipació de la gent jove, per la qual cosa integren cinc grans elements imprescindibles:

1-      POLITIQUES DE CARACTER INTEGRAL:

Han de tenir una perspectiva global que englobi tots els aspectes i dimensions que configuren la realitat dels joves. Si les persones es componen de múltiples realitats, les polítiques juvenils no han d’oferir-se de manera fragmentada. Aquest caràcter integral suposa:

a)      Xarxes de treball interinstitucional

b)      Xarxes de transversalitat

c)       Xarxes de capital social

2-      POLITIQUES DE PROXIMITAT:

L’etapa de la joventut es viscuda amb un entramat de vivències , circumstancies,situacions, opcions, etc... aleshores parlem de heterogeneïtat, que exigeix respostes de proximitat, es a dir, una acció pensada directament per un territori i col·lectiu concret. Serà mes eficaç si es pensa estatalment o per un territori molt gran.

3-      POLITIQUES D’EMPOWERMENT:

Les polítiques de joventut han de superar el paternalisme generacional que es fa present en aquesta etapa. Aquestes polítiques han de generar espais de autonomia en els projectes de vida dels joves.

4-      POLITQUES QUE ASSUMEIXEN EL CONFLICTE:

El conflicte és inherent a una societat marcada per la desigual distribució de recursos materials, cognitius, etc... per a que una política de joventut siga exitosa es necessària que generen espais participatius de gestió cívica dels conflictes.

5-      POLITIQUES CREATIVES, ORIENTADES A L’APRENENTATGE SOCIAL:

Dos aspectes defineixen actualment la nostra societat: el ritme dels canvis i la centralitat del coneixement. Per aquesta raó les polítiques de joventut hauran de definir-se per mitja de processos d’aprenentatge social i d’altra banda l’educació esdevé el factor clau de construcció de la ciutadania jove. 

ELS PROGRAMES D'ANIMACIÓ SOCIOCULTURAL

L'animació sociocultura té com a antecedents la cultura popular transmesa entre individus, generacions i cultures, ja que està basada en l'aprenentatge cooperatiu i participatiu.

Avui en dia, i degut a la massificació de la informació rebuda al llarg del dia, tal vegada es fa dificil distingir entre mera informació i el que pot suposar aprenentatge.  

Per aquest motiu i juntament amb l'època de crisi no tan sols econòmica sinó de valors que està vivint la societat actual és necessari que des d'associacions fins ajuntaments i altres òrgans es promoguen programes que potencien la participació ciutadana, i aquests podrien ser: programes d'animació sociocultural. Inspirada en la transmissió de sabers populars i que acostumen a crear un teixit social fort des del que fomentar l'aprenentatge cooperatiu i el gust per adquirir-lo.

Hem vist diversos exemples, però si un ha cridat la nostra atenció en especial, tal vegada per la proximitat és la tasca realitzada per l'equip de professionals que amb ZurdosTv en Benimaclet, han aconseguit gravar i fer un noticiari emes per internet i en el que són els xiquets i xiquetes del barri qui fan la programació, el guió i inclòs el treball de muntatge del programa.

Al final enllacem un exemple on els menuts parlen amb les persones del barri sobre Virginia Woolf, per desprès portar a una professional que està portant a terme un projecte també per a dones artesanes. Per tant, no tan sols el noticiari forma part d'un programa d'animació sociocultural, a més és també una eina de connexió entre altres programes del mateix caire i que fan que es cree un sentiment de pertinença al barri i a l'entorn en el que conviuen.

http://www.youtube.com/user/tvcimbenimaclet

TRABAJO EN GRUPO

Un grupo es un conjunto de personas que están unidas por un objetivo común que interactúan entre sí, aceptan unas normas y comparten emociones. El grupo permanece unido para alcanzar un objetivo propuesto. Está formado por dos o más personas y en él se comparten contenidos y una serie de sentimientos que forman la cultura. En él existe interacción mutua por parte de sus miembros. La duración de un grupo o permanencia de sus miembros es temporal, la vida del grupo esta formada por etapas, las cuales serán nombradas mas tarde.

Las características de un grupo son:

•       Estructura de relaciones
•       Comunicación e interacción
•       Consciencia de grupo
•       Normas
•       Objetivos comunes
•       Grado de cohesión
•       Habilidad para actuar de forma unitaria
•       Dinámica interna

Además de las características nombradas, los grupos están formados por dos factores de cohesión, por un lado los factores Extrínsecos y por otro los intrínsecos. En primer lugar los extrínsecos son aquellos que  están fuera del grupo,  como puede ser, la opinión pública de aquellos que no pertenecen al grupo o la incomprensión al no saber que es un grupo. Y en segundo lugar los intrínsecos, que pueden ser socio-emotivos y socio-operativos. Y son factores a nivel interior del grupo, como puedan ser los fracasos y éxitos compartidos, afinidades entre los miembros, atribución de roles, capacidad organizativa, etc.

VÍDEOS RELACIONADOS CON EL TRABAJO EN GRUPO:

El proceso por el  que tiene que pasar la vida de un grupo se divide en 5 etapas:

1. Formación

2. Confección de normas

3. Participación

4. Toma de decisiones

5. Grupo eficaz

En estas cinco etapas el grupo va formándose hasta ser capaz de organizarse, controlar su funcionamiento y evaluar su progreso. Una vez capacitado para para alcanzar esto, se convertirá en un grupo sano.

Para que todo funcione correctamente y el grupo sea efectivo, es necesario desarrollar una serie de técnicas y de dinámicas que serán vivenciales o lúdicas y que estarán constituidas por la presentación, el conocimiento o la confianza, la afirmación, la cooperación, la puesta en común, el trabajo en grupo, la evaluación, etc. De esta forma el grupo estará preparado para afrontar cualquier situación y resolver de forma positiva todos los objetivos propuestos.